Sempre s'ha dit que la lluna influeix d'alguna manera en tot el que fem. La lluna nova, per exemple, és el pitjor moment per començar una història d'amor; per contra, en lluna creixent és el moment més adient. En lluna plena es consolida fins que, com la mateixa lluna, comença a minvar. I sempre, sempre, amb un punt de misteri en cadascuna de les històries, ocult en la cara eternament amagada de l'astre. Fins que tot torna a començar una altra vegada... Per això, de vegades, les històries d'amor acaben com la lluna... Plenes, noves, en augment, extingint-se o, senzillament, desapareixent sota el mantell d'un cel negre...
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Personatges
- Escena 1
- Escena 2
- Escena 3
- Escena 4
- Escena 5
- Escena 6
- Escena 7
- Escena 8
- Escena 9
- Escena 10
- Escena 11
- Escena 12
- Escena 13
- Escena 14
- Escena 15
- Escena 16
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account