Si la veritat ofèn, expliquem-la amb una mentida. El retrat més agosarat de la gran impostura de la Transició.
L’any 1977, Sebastià Rovira va salvar de la ruïna la seva editorial explotant la veta de les biografies per encàrrec. En ple canvi de règim, el passat pot arribar a ser molt incòmode, i polítics i empresaris feien cua per reescriure la seva història i fer-la apta per als nous temps.
Ara, molts anys després, l’editor revisita les biografies exemplars que va publicar sobre Plàcid Escolà i Ernest Obach, honorables prohoms de la Transició. Sota la capa de maquillatge que va inventar per a ells, Rovira desvela la veritable naturalesa depredadora dels vencedors de la postguerra. Despietats amb els dèbils, servils amb els forts i hàbils manipuladors dels fils del poder. Aquesta és la història dels estrategs nats que van canviar-ho tot per tal que no canviés res.
Amb una barreja quixotesca de realitat i ficció, tragèdia i comèdia, Els morts riallers llança un torpede al règim del 78 i els seus beneficiaris, i exposa sense embuts aspectes que encara avui ocupen el centre del debat polític del país.
«El que perdura són les bones històries, i nosaltres sabem com explicar-les, Francesc. D’això vivim.»
- Portadeta
- Crèdits
- Cites
- Nota de l’autor
- Taula
- PRIMERA PART
- Temps òptim de cocció d’un cadàver
- Restes intactes d’un sopar de l’any 1946
- Xocolata desfeta en un pis molt fred
- Llargues tardes a Can Crosses
- El relleu
- Putrefaccions
- Llambordes humides del Raval
- SEGONA PART
- Els àcars savis
- El Quixot de Pedralbes
- Diputat Obach de Planelles
- Els vells i bons temps
- Sota terra
- Retrobaments
- Una investigació rigorosa
- Notes
- L’equip de la cooperativa Som*
Text
Adobe DRM
Login to your account