Novel·la en llengua catalana d'Irene Velasco López narrada en primera persona per Alan Parker, un home nascut a Califòrnia el 1910 que rememora, des d'un present incert, la seua vida marcada per la industria tèxtil familiar, el crac de 1929 i vincles amb Espanya a través d'un amic del seu pare, Ricardo de la Rosa. Ambientada parcialment a Sevilla el 1939, en plena postguerra espanyola, la novel·la combina memòria personal, història familiar i context històric convuls per explorar temes com la pèrdua, la identitat i el pas del temps. Amb una prosa introspectiva i confessional, l'obra ofereix un retrat íntim d'un personatge que mira arrere per donar sentit al seu passat.