En aquest llibre s'analitza la provisió de càtedres d'història en les facultats de filosofia i lletres en la postguerra, durant els anys 1940 a 1950. El primer any es convoquen els primers concursos i oposicions davant tribunals designats a l'arbitri del ministre falangista José Ibáñez Martín. Els vells catedràtics partidaris o adaptats al règim es traslladen a unes altres universitats, especialment a Madrid, mentre els auxiliars i altres doctors aconsegueixen càtedra. Els tribunals actuen amb una legalitat aparent, encara que expliquen més les vinculacions polítiques i acadèmiques, els mèrits «patriòtics», que la formació i els coneixements. Aviat el predomini de Falange es contraresta per altres famílies del règim, conservadors, catòlics propagandistes i de l'Opus Dei que s'enfronten en aquella universitat franquista, delmada i sotmesa a la ideologia nacionalcatòlica.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Índice
- Prólogo de Mariano Peset
- Introducción
- Capítulo I. Las reformas de la República
- Últimas oposiciones en el 36
- El Frente Popular y la Guerra Civil
- Capítulo II. La universidad católica e imperial
- Las "familias" del franquismo
- Capítulo III. Represión y exilio
- La perfección del sistema represor
- El exilio de los historiadores
- Los catedráticos que quedaron
- Capítulo IV. El asalto a las cátedras (1940)
- Las reglas del juego
- Convocatoria de urgencia y dominio de Falange
- Las nuevas revistas de historia
- Capítulo V. El irresistible ascenso del Opus Dei (1941-1942)
- Las oposiciones de historia
- Capítulo VI. La reorganización de la Ley de 1943
- Capítulo VII. Destellos de "apertura" y americanismo (1945-1946)
- Oposiciones a cátedras
- El americanismo hispano
- Capítulo VIII. Últimos años del Ministerio Ibáñez Martín (1947-1950)
- Oposiciones a las cátedras de historia
- Última consideración
- Apéndices
- Índice de fotografías
- Índice de autores
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account