Las azulejerías de la Habana

Las azulejerías de la Habana

Cerámica arquitectónica española en América

El nucli monumental i urbanístic de L'Havana Vella fue declarat per la UNESCO en 1982 Patrimoni de la Humanitat. La preservació en aquest espai d'elements originals de qualsevol tipus és realment excepcional i inclou, pràcticament intacte e 'in situ', el més important conjunt de ceràmica arquitectònica espanyola del segle XIX. Amb diferència, la major part d'aquesta taulelleries són importacions valencianes eixides de les fàbriques de la ciutat de València, d'Onda, de Castelló de la Plana,de Manises o Quart de Poblet, formant un conjunt ceràmic sense parangó amb qualsevol altre conservat d'aquest període. Resulta, a més, àmpliament representatiu tant de la nostra activitat del taulellet com del comerç exportador, ja que el port de L'Havana -on mai existiteron forns ceràmics- fue receptor i redistribuïdor per a la resta d'Amèrica d'aquest tipus de productes arribats de la metrópoli. Totes aquestes taulelleries -mai estudiades- han sigut sotmeses a un treball de sistematització després de la confrontació amb peces valencianes, amb la documentació que coneixem i amb l'escassa bibliografia existent respecte d'això. El resultat s'ofereix estructurat en una introducció teòrica, una extensa catalogació de la producció seriada, una àmplia visió d'exemples de pintura ceràmica -panells, paisatges i gerros- i, ja fuera del període colonial, un acostament a alguns conjunts neorrenacentistes realitzats a Sevilla i Talavera. S'inclou una necessària bibliografia i dos índexs un de les fàbriques que van dur a terme els productes i un altre, topològic, que guia el nostre recorregut per la capital cubana.

  • Cover
  • Title page
  • Copyright page
  • Índice
  • Palabras iniciales
  • Nota de los editores
  • Siglas
  • Estudio preliminar
    • I. El contexto: la política peruana en el tiempo de Manuel Candamo
    • II. El personaje
      • Manuel Candamo: notas sobre su vida
      • Su estilo humano
    • III. Las cartas
      • El epistolario como fuente historiográfica
      • Las cartas de Manuel Candamo. Advertencias para su lectura
      • Temas y estructura de este epistolario
        • A. Las cartas a su esposa
          • a) Campaña militar en el sur del Perú (1874)
          • b) Viaje a París (1875)
          • c) Guerra con Chile y ocupación de Lima (1880-1881)
          • d) Destierro en Chile (1882-1883)
          • e) Segundo destierro (1884)
          • f) Viaje a Eten en campaña electoral (1897)
          • g) Viaje a la sierra central: negocios y actividad política (1898)
          • h) Estancia en Chosica (1903)
        • B. Correspondencia con sus hijos
        • C. Correspondencia con sus hermanos y con otros parientes
        • D. Otros corresponsales
  • Epistolario de Manuel Candamo
  • Parte primera: cartas a su esposa (1874-1903)
    • I. Campaña militar en el Sur de Perú (1874)
    • II. Viaje a París (1875)
    • III. Guerra con Chile y ocupación de Lima (1880-1881)
    • IV. Destierro en Chile (1882-1883)
    • V. Segundo destierro (1884)
    • VI. Viaje a Eten en compaña electoral (1897)
    • VII. Viaje a la Sierra central: negocios y actividad política
    • VIII. Estancia en Chosica (1903)
  • Parte segunda: correspondencia con sus hijos (1880-1884)
    • I. Carmen Candamo
    • II. Teresa Candamo
    • III. María Candamo
    • IV. José Manuel Rafael Candamo
  • Parte tercera: correspondencia con sus hermanos y con otros parientes
    • I. Carlos Candamo
    • II. Mercedes Candamo de Bryce
    • III. Virginia Candamo de Heeren
    • IV. Juan Bryce
    • V. Arturo Heeren
    • VI. Clotilde Ascencio de Candamo
    • VII. Víctor Manuel G. Candamo
    • VIII. Ladislao G. de Candamo
    • IX. Manuel Álvarez Calderón
    • X. Nicanor Álvarez Calderón
  • Parte cuarta: otros corresponsales (1875-1904)
    • I. Isaac Alzamora
    • II. Ántero Aspíllaga
    • III. Carlos Baca Flor
    • IV. Benjamín Boza
    • V. Enrique Bustamante y Salazar
    • VI. Andrés A. Cáceres
    • VII. José Francisco Canevaro
    • VIII. Mariano Castro Zaldívar
    • IX. Mariano H. Cornejo
    • X. Ulises Delboy
    • XI. Carlos María Elías
    • XII. Ricardo M. Espiell y Severiano Galindo
    • XIII. Gustavo de la Fuente
    • XIV. Francisco García Calderón
    • XV. Arturo García
    • XVI. G. R Gepp
    • XVII. José Antonio de Lavalle
    • XVIII. Trinidad Lazo
    • XIX. José Macandrew
    • XX. José Antonio Miró Quesada
    • XXI. J. Moreno Melgar (y otros)
    • XXII. Manuel Pablo Olaechea
    • XXIII. Felipe de Osma
    • XXIV. Arnaldo Pacheco
    • XXV. Felipe Pardo Barreda
    • XXVI. José Pardo Barreda
    • XXVII. Manuel Pardo Lavalle
    • XXVIII. Julio Pflücker y Rico
    • XXIX. Nicolás de Piérola
    • XXX. José Agustín de la Puente Cortés
    • XXXI. Ramón Ribeyro
    • XXXII. Manuel María Rivas
    • XXXIII. Francisco Rosas
    • XXXIV. Carlos Sánchez Guitérrez
    • XXXV. Fernando Seminario
    • XXXVI. Amador del Solar
    • XXXVII. Matilde Talavera Vergara
    • XXXVIII. Agustín de la Torre Gonzalez
    • XXXIX. Joaquín Torrico. Comisón investigadora de créditos del estado
    • XL. Rufino Torrico
    • XLI. Agustín Tovar
    • XLII. Manuel Tovar (Arzobispo de Lima)
    • XLIII. Catalina del Valle de Carrillo de Albornoz
    • XLIV. Luis Felipe Villarán
    • XLV. Carlos Wiesse
  • Fuentes y bibliografía
    • Publicaciones periódicas
    • Bibliografía
    • Índice onomástico
    • Índice de ilustraciones

SUSCRÍBASE A NUESTRO BOLETÍN

Al suscribirse, acepta nuestra Politica de Privacidad