«I sí, a vegades, la por és el risc més gran.» Maria Antònia Oliver
La Júlia, una dona de trenta-quatre anys i mare de dos fills, es trasllada a viure a Prat de Comte, a la Terra Alta. Ho fa després d’una trencadissa emocional i amb la sensació d’haver quedat atrapada en una teranyina que els altres han teixit per a ella. Lluny de ciutat, la Júlia ha d’aprendre a conjugar la seva vida amb els buits que han deixat les persones que s’estima —la mare carismàtica, el marit distanciat, l’amant esquívol, la seva amiga Tona—, endreçar els records i sobreposar-se a les incerteses. El risc més gran és una novel·la de fugida i afirmació, en la qual l’abisme de la incomunicació està sempre a un pam del camí que recorren els protagonistes. Laura Pinyol ens proposa, mitjançant la mirada serena i rebel de la Júlia, un viatge a les profunditats de les relacions sentimentals.
«Perquè tothom ho sap que la memòria s’ha de treballar, com la terra, amb paciència i persistència, perquè hi creixin fruits i collites, i el Sebastià ho sabia i volia que la Júlia, fos quin fos el temps que vindria, quan mirés enrere es propulsés en aquelles vinyetes optimistes, ridícules, a vegades, però plenes de felicitat.»
- Portada
- Crèdits
- Índex
- PRIMERA PART
- 1. Sempre endavant, estimada
- 2. L’infinit és just després
- 3. Tot anirà bé
- 4. No és mai recte, el camí
- 5. Mourem muntanyes
- 6. Viure amb por és el pitjor que hi ha
- 7. Tota per començar
- SEGONA PART
- 8. Perquè no no és una resposta
- 9. Un nus de fel
- 10. Cada dia compta
- 11. En les absències
- 12. Entre parèntesis
- 13. En vigília del demà
- 14. Perquè sí tampoc és una resposta
- 15. Les vides possibles
- TERCERA PART
- 16. No hi ha demà
- 17. No és una nit per a desitjos
- 18. El més difícil és tornar
- 19. Paraules que cremen com un glop d’aiguardent
- 20. La veritat viu en un calidoscopi
- 21. La felicitat es fa a tessel·les, i cada dia
- 22. Era una princesa qui va matar el drac
- 23. Aquestes muntanyes no es mouran d’aquí
- 24. Una sinopsi sense pretensions
- 25. A l’embat del cerç
- Epíleg
- Sempre és ara