Aquest llibre té l'arriscada pretensió d'oferir un passatge a un lloc en què a penes ha estat ningú. El lloc és la història que està més enllà del social, no en contra del social. En el segle xx, el triomf del pensament d'esquerra -un pensament masculí esplèndid- ha anat portant la gent a creure que tota la història és social. I, tanmateix, no és així, com han après per experiència i amb patiment algunes feministes que, en la dècada dels setanta, van començar a escriure història de les dones guiades, amb il·lusió, pel paradigma del social. Creien que tot hi cabia, també el sentit lliure de ser dona. Però no hi va cabre. Hi va cabre l'estereotip de gènere femení, és a dir, hi va cabre el que en la vida d'una dona té a veure amb el poder. Però no hi va cabre tot l'altre: no hi va cabre la diferència sexual. Perquè el poder, importantíssim com, per desgràcia, és, no ha ocupat mai ni la història sencera ni la vida sencera de ningú. En el paradigma del social no hi va cabre res o a penes res de l'amor, és a dir, del que fa història orientat per la metàfora del cor.
Texto
Audio
Adobe DRM
Ingrese a su cuenta