Aquell fet històric ple d'esperança que es va inaugurar el primer de gener de 1959, que tant alegria, admiració i expectatives va despertar, si més no s'ha convertit en part d'una articulació mítica, que justifica les relacions i institucions en l'anomenat món revolucionari. A alliberar-nos del mite revolucionari i de la seva funció legitimadora, ens ha ajudat el cinema de Tomás Gutiérrez Alea. La seua obra ens permet acostar-nos a la comprensió de la polièdrica realitat cubana. Amb un bon anàlisi de les pel·lícules realitzades durant les quatre dècades de revolució que va viure el director, podem entendre millor el present, la conjuntura actual del règim cubà. Gràcies a l'enorme agudesa analítica i discursiva de les seves pel'lícules hem pogut mirar de cara a aquest fenomen històric que és la revolució cubana.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Índice
- A modo de prólogo
- Capítulo I. Los historiadores y el cine, o cómo y desde dónde nos acercamos a Tomás Gutiérrez Alea
- Capítulo 2. La revolución cubana, en clave de esperanza. Acerca de la libertad, la pobreza y la ignorancia en Cuba. Por una contextualización del cine de Tomás Gutiérrez Alea
- 1959-1976. De historias de la revolución a memorias del subdesarrollo
- 1976-1989: de Los sobrevivientes a Hasta cierto punto
- 1989-1996: De Fresa y Chocolate a Guantanamera
- Capítulo 3. Ocho películas para la historia reciente de Cuba. De Historias de la revolución a Guantanamera, 1960-1995
- Historias de la revolución, 1960
- Las doce sillas, 1962
- La muerte de un buròcrata, 1966
- Memorias del subdesarrollo, 1968
- Los sobrevivientes, 1979
- Hasta cierto punto, 1984
- Fresa y chocolate, 1993
- Guantanamera, 1995
- Capítulo 4. De compañero a contrarevolucionario a vueltas con la vida y la obra de Tomás Gutiérrez Alea
- Bibliografía
Texto
Audio
Adobe DRM
Ingrese a su cuenta