Si en el Romanticisme la música va establir un franc diàleg amb les altres arts i amb la cultura en general, en el marc de la reflexió filosòfica, al llarg del segle XX músics, filòsofs, crítics, literats i artistes van seguir involucrats en aquesta tasca interdisciplinària. Aquest volum recull dotze assajos d'Enrico Fubini que aprofundeixen en aspectes com el simbolisme, el futurisme o la dodecafonia. L'autor realitza una necessària revisió «dopo Adorno» de les relacions entre música i filosofia. Ens presenta una anàlisi aguda i sistemàtica de material sonor i biogràfic d'autors com ara Stravinsky, Wagner, Debussy o Schönberg en un intent de trobar un fil conductor que permeta orientar-se en la intricada història del segle XX.
- Cubierta
- Índice
- Presentación, de Romà de la Calle
- Introducción
- Las raíces de la vanguardia en el siglo xx
- Debussy y el simbolismo
- El futurismo y la música
- ¿Existe una estética de Stravinsky?
- De Wagner a Stockhausen: palabra y música, evolución de un encuentro problemático
- Dodecafonía y religiosidad en la obra de Schönberg
- ¿Qué representación melodramática hay en el teatro de Schönberg?
- Un caso entre mil. Schönberg en América: doblemente extranjero
- ¿Qué estética musical hay después de Adorno?
- Temas musicales y temas judíos en Vladimir Jankélévitch
- Vladimir Jankélévitch y la estética de lo inefable: de Debussy a las vanguardias
- Escuelas nacionales, folklore y vanguardias: ¿elementos compatibles en la música del XX?
- BIBLIOGRAFÍA