Una història exuberant sobre com el passat influeix en el present de les maneres més inesperades.
Fins on arriba la memòria, les campanes de l’església de fusta han repicat al recòndit poble de Butangen, a Noruega. Forjades en record d’unes bessones siameses que van morir massa joves, es diu que les campanes toquen soles quan s’apropa algun perill.
El 1879, el jove pastor Kai Schweigaard arriba al poble, on l’Astrid Hekne sospira per portar una vida moderna. Ella veu en el pastor una promesa d’escapatòria; ell, en l’Astrid, un lligam amb la comunitat per intentar dur a terme els seus plans respecte a l’església, amb les seves efígies de deïtats paganes i les campanes sobrenaturals. Quan el pastor tanca el tracte que perseguia i fa venir un foraster, un arquitecte alemany sofisticat, el poble i l’Astrid queden atrapats entre el passat i el futur, alhora que les forces obscures entren en joc.
Lars Mytting, autor de l’aclamat El llibre de la fusta i la memorable novel·la Els setze arbres del Somme, fa aflorar els seus coneixements sobre la història, la fusteria i la pesca i els posa al servei d’un relat poderós, fruit del xoc entre els temps anscestrals i els reptes de la modernitat, entre les noves idees i llegenda i la superstició. «Va mirar cap a l’església i va notar com el cos se li crispava.»
- Portadeta
- Crèdits
- Taula
- Dedicatòria
- Cites bibliogràfiques
- Nota de l’autor
- PRIMER RELAT. ELS PAISATGES MÉS INTERIORS
- Les noies que compartien pell
- L’stavkirke
- El so de la plata
- Un vaixell foradat en el mar picat
- El secret dels follets de la muntanya
- Les campanes de l’església continuaran sonant
- El dit de Déu assenyala Noruega
- El seu propi ocell d’hivern
- Polvoritzada durant centenars d’anys
- La paraula punyent
- La serp marina que va desaparèixer
- Una vegada hi havia un llop
- Només dos esquirols
- L’encens dels noruecs
- La núvia de Midtstrand
- El feliç missatge
- El regal de casament
- Era només superstició
- Extraviat d’un funeral
- Regals del port de Latakia
- La taca de la paret del rebost
- Un pescador sense cucs
- Windswept February Red
- Els llums de gas de Dresden
- Cap torreta de campanar en nom seu
- El fill de l’oficial d’artilleria
- Ho juro pel Meyers Sprachführer
- Quaranta pells de guineu per a una muller fidel
- Finalment un brot verd
- La Serp de la Porta
- Enemics més poderosos que ell
- La paraula amb K majúscula
- A través de la punta del llapis
- L’entramat de la passió
- L’amor seguiria el mateix camí
- SEGON RELAT. LA CAIGUDA
- La desconsagració
- El meu nom sota la lona
- D’una malaltia, a poc a poc
- Com a últim recurs
- El taüt de les germanes Hekne
- La nova missió
- Si ho hem de fer, ho hem de fer
- «Estan passant moltes coses, ara.»
- El pal pla
- Després de quatre mesos desagradables
- Die Astridkirche
- Les que marxaran de Butangen
- Mesos sense sang
- Trenta homes vestits amb pells
- Allà on flota la grisa aiguaneu
- Una mort que, per les circumstàncies, és força plàcida
- Els sobres del Càntic dels Càntics
- Aniràs Dresden
- Germans en fila
- Un arquitecte entre arquitectes
- Der Kaiserschnitt
- Una pècora no parirà millor per molt que la portis a Cristiania
- La passejada
- La reverberació del bronze antic
- La casa per a colls encorbats
- TERCER RELAT. AQUESTES PERSONES HAN DE SER ALGÚ
- Tu enfilaràs lluny
- Formigues i mosques, això és el que som
- L’alba
- Nota final
- L’equip de la cooperativa Som*
Texto
Adobe DRM
Ingrese a su cuenta