Les prunes eren verdes es un poemario de Montserrat Peiró i Vilà (1947- 2010) dedicado a las personas con cáncer, que la autora escribió poco antes de morir. El poemario está dividido en dos partes: la primera centrada en los recuerdos de su pueblo natal en el Empordán, Corçà, y la segunda donde la autora expresa, con sensibilidad y fuerza, sus sentimientos y decisiones delante de los retos del cáncer Les prunes eren verdes es un poemario de Montserrat Peiró i Vilà (1947- 2010) dedicado a las personas con cáncer, que la autora escribió poco antes de morir. El poemario está dividido en dos partes: la primera centrada en los recuerdos de su pueblo natal en el Empordán, Corçà, y la segunda donde la autora expresa, con sensibilidad y fuerza, sus sentimientos y decisiones delante de los retos del cáncer
- Cover
- Title page
- Copyright page
- I
- Trenco la clofolla...
- Retrobada
- El Rodonell
- Amb els anys
- Festa de la Vellesa. 1958, Corçà.
- Dies de març
- Esbarjo
- Allarga la mà...
- La casa
- Despullades les taules i cadires
- Allà,
- Encara és bruna la nit
- La coratgia,
- Qui en dóna més?
- Petjades
- Feblesa
- Les llambordes
- La meva
- Ambivalència
- Copsant el temps
- Passejada
- I ens busquem...
- Gestació
- La carta
- L’abric vermell
- Ondulació
- Ser poeta!
- Parlem?
- Retorn
- II
- Sota l’espurna de la teva quietud,
- Aquest no és el teu món
- Inventant una trampa… per si decideix marxar
- Només sé que sóc...
- Ara sé que l’única cosa que volia
- Branquillons
- Avanço, no al mateix pas del sol,
- Confiada
- Dins l’embolcall
- Directa
- El destí
- Espectacle
- En aquest món
- És el moment
- En una altra direcció
- Et vaig deixar entrar?
- He tornat
- Ho confesso:
- Pares que esteu en el cel
- Galetes
- Cercant el cercle
- Aquesta Venus de Milo s’ha romput.
- Quan llegia Les dues ciutats de Dickens
- Se’m permet una treva
- Sense paraules
- Si amb la meva veritat us heu sentit mentits
- Si no sabés que estàs aquí, sota la meva pell,
- Somni
- Tocant la pandereta
- Un pal de paller
- Una explicació
- Una habitació al cel
- Vull ser
- Índex