Les prunes eren verdes

Les prunes eren verdes

Les prunes eren verdes es un poemario de Montserrat Peiró i Vilà (1947- 2010) dedicado a las personas con cáncer, que la autora escribió poco antes de morir. El poemario está dividido en dos partes: la primera centrada en los recuerdos de su pueblo natal en el Empordán, Corçà, y la segunda donde la autora expresa, con sensibilidad y fuerza, sus sentimientos y decisiones delante de los retos del cáncer Les prunes eren verdes es un poemario de Montserrat Peiró i Vilà (1947- 2010) dedicado a las personas con cáncer, que la autora escribió poco antes de morir. El poemario está dividido en dos partes: la primera centrada en los recuerdos de su pueblo natal en el Empordán, Corçà, y la segunda donde la autora expresa, con sensibilidad y fuerza, sus sentimientos y decisiones delante de los retos del cáncer

  • Cover
  • Title page
  • Copyright page
  • I
    • Trenco la clofolla...
    • Retrobada
    • El Rodonell
    • Amb els anys
    • Festa de la Vellesa. 1958, Corçà.
    • Dies de març
    • Esbarjo
    • Allarga la mà...
    • La casa
    • Despullades les taules i cadires
    • Allà,
    • Encara és bruna la nit
    • La coratgia,
    • Qui en dóna més?
    • Petjades
    • Feblesa
    • Les llambordes
    • La meva
    • Ambivalència
    • Copsant el temps
    • Passejada
    • I ens busquem...
    • Gestació
    • La carta
    • L’abric vermell
    • Ondulació
    • Ser poeta!
    • Parlem?
    • Retorn
  • II
    • Sota l’espurna de la teva quietud,
    • Aquest no és el teu món
    • Inventant una trampa… per si decideix marxar
    • Només sé que sóc...
    • Ara sé que l’única cosa que volia
    • Branquillons
    • Avanço, no al mateix pas del sol,
    • Confiada
    • Dins l’embolcall
    • Directa
    • El destí
    • Espectacle
    • En aquest món
    • És el moment
    • En una altra direcció
    • Et vaig deixar entrar?
    • He tornat
    • Ho confesso:
    • Pares que esteu en el cel
    • Galetes
    • Cercant el cercle
    • Aquesta Venus de Milo s’ha romput.
    • Quan llegia Les dues ciutats de Dickens
    • Se’m permet una treva
    • Sense paraules
    • Si amb la meva veritat us heu sentit mentits
    • Si no sabés que estàs aquí, sota la meva pell,
    • Somni
    • Tocant la pandereta
    • Un pal de paller
    • Una explicació
    • Una habitació al cel
    • Vull ser
  • Índex

SUBSCRIBE TO OUR NEWSLETTER

By subscribing, you accept our Privacy Policy