La cultura política que avui dóna fonament al nostre sistema democràtic deu molts dels seus trets a la peculiar manera que vam fer la transició, amb aquella específica combinació de ruptures i pactes. Però també, sens dubte, a l'empremta que van deixar les últimes dècades d'un règim dictatorial, que perdia inexorablement capacitat de reproduir els consensos bàsics imprescindibles per a tot sistema polític. Aquests consensos es resumeixen en el que ve anomenant-se la cultura política, és a dir, l'entramat d'actituds, creences i sabers dels ciutadans sobre sistema polític. El franquisme, no obstant això, no va assolir mai generar una única cultura autoritària que enquadrés a tota la població. Mitjançant la repressió sostinguda i minuciosa de tota discrepància va intentar sempre ocultar el fet que altra cultura política, antagònica i democràtica, subsistia i es desenvolupava en connexió amb els moviments socials i polítics de l'oposició.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Índice
- Introducción
- Espacio público en el franquismo
- La fractura del espacio público, una hipótesis
- Fuentes para la cultura política
- El difícil estatuto de la esfera pública
- La esfera pública como escenario
- Esfera pública franquista: fractura y subordinación de la opinión pública
- El régimen franquista, una peculiar configuración del espacio público
- La ideología
- La movilización política y la represión
- El estado franquista
- La duración del régimen
- La crisis del régimen franquista
- Modelos y regímenes: nazismo, fascismo, franquismo
- Un debate inconcluso
- Efecto en la cultura política: fractura del espacio público
- Las culturas políticas bajo el franquismo
- Vigencia del concepto de cultura política
- Pautas de cultura política
- Dimensiones de la(s) cultura(s) política(s)
- Compartiendo actitudes
- A modo de conclusión
- Bibliografía
- 6. Anexos
Texto
Audio
Adobe DRM
Ingrese a su cuenta