Aquest és un llibre sobre l'ús públic de la història, o millor, sobre l'ús públic de la ruïna. L'autora parteix de la constatació de la situació actual de Roma on imperen uns principis conservacionistes que remunten els seus orígens a una «religiositat patrimonial» de la Itàlia feixista i que segueixen aplicant-se sense major discussió. Una situació en la que campa un ús públic de la història inconscient, on malgrat un conservacionisme, hi ha pèrdues de patrimoni diàriament. Les polítiques patrimonials i l'urbanisme requereixen de «intervencions d'adaptació i transformació en temps molt més ràpids que els impostos per la recerca arqueològica de camp». La solució a aquest desajust temporal ha vingut de la mà de les «tècniques d'acumulació», guardem els objectes i la documentació com una solució a l'oblit però acabant irremeiablement per oblidar-se.
- Cover
- Title
- Copyright
- Índice
- INTRODUCCIÓN A LA EDICIÓN ESPAÑOLA, de Ricardo González Villaescusa
- PREFACIO
- 1. UN AIRE NUEVO
- 1. Ruinas en zonas verdes y ruinas imaginadas
- 2. Arqueología y «uso público de la historia»
- 3. Aislamiento de los monumentos y religión de la política
- 4. El «futuro» se separa del «pasado»
- 2. HERENCIAS DIFÍCILES
- 1. Centro histórico y ciudad nueva
- 2. Los recintos de la memoria
- 3. Un paréntesis sobre la «no intervención»
- 4. Memoria y lugares
- 5. Nuevos aislamientos
- 6. Religión de la política/culto de lo antiguo
- 7. Restos indescifrables
- 8. Autoctonías romanas
- 9. Autoctonía y «familiaridad»
- 10. Identidad: ¿condición o proceso?
- 11. Alteridad negada y «nuda piedra»
- 12. Bienes culturales y «estado de excepción»
- 3. PARTIR DEL PRESENTE
- 1. Nuevas alianzas
- 2. Interpretación y «universo consensual»
- 3. Proyecto arqueológico y traducción
- 4. Proyecto arqueológico y relato
- Bibliografía
Texto
Audio
Adobe DRM
Ingrese a su cuenta