La sostenibilitat va arribar a tenir un interès significatiu en el sector turístic a partir de la Cimera de la Terra (Río, 1992), arran de la qual s'ha fet necessari mesurar-ne les variables. Des d'aleshores, diverses institucions han desenvolupat sistemes d'indicadors turístics però, la majoria, no tenen en compte les característiques o la idiosincràsia local. La generalització dels indicadors per a tots els territoris desatén i equipara problemes de caràcter ambiental, social, polític i econòmic, i obvia la singularitat del destí. D'altra banda, diversos estudis recents certifiquen empíricament que factors com ara les massificacions i l'escalfament global, conseqüència de la falta de sostenibilitat, faciliten l'expansió de malalties infectocontagioses. Així doncs, al gran repte de quantificar la sostenibilitat, se suma la crisi sanitària provocada pel SARS-CoV-2, causant de la COVID-19, que ha canviat el paradigma del turisme i ha accentuat la necessitat d'oferir destinacions turístiques sostenibles. Aquesta investigació busca determinar el nivell de sostenibilitat turística mitjançant indicadors ajustats a la realitat del territori, amb la creació d'un sistema propi que compte amb la validació d'experts de la regió i processos de governança per al desenvolupament d'un índex sintètic de sostenibilitat. Per a la validació empírica, l'estudi empra l'índex dissenyat per a l'entorn litoral; tanmateix, la metodologia que presentem pot ser implementada en diferents tipus de turisme: rural, cultural, de naturalesa, esportiu, etc. S'hi han utilitzat més de 1.600 enquestes realitzades en regions turístiques amb forta estacionalitat i dependència econòmica. Finalment, s'ha definit el nivell de sostenibilitat de cadascun dels municipis analitzats, així com el grau d'inquietud social pel que fa a l'activitat turística, d'on es deriven propostes ben interessants per a la gestió de cada destí.
Texto
Adobe DRM
Ingrese a su cuenta