Aquest estudi es proposa recuperar la sàtira de la tradicional postergació a què s'ha vist sotmesa en els últims temps. En contrast amb les tendències crítiques que han proclamat la decadència del satíric dins de la narrativa contemporània, es pot afirmar que la sàtira ha experimentat un ressorgiment, ja que és més que mai una manera inestable, híbrida i alliberada d'anyenques prescripcions teòriques. A fi de demostrar aquest plantejament, aquest estudi enfoca la qüestió des d'una perspectiva comparatista que aborda l'anàlisi del rellevant paper exercit pel satíric en narratives postmodernistes de diferents procedències dins del marc cultural de les Américas. D'aquesta manera, s'endinsa necessàriament en temes referents a la complexitat de les relacions Nord i Sud en l'àmbit de la teoria literària dins de l'espai americà.
Texto
Audio
Adobe DRM
Ingrese a su cuenta