El grotesc és una categoria estètica que no es defineix amb claredat fins al segle XIX, però la presència festiva i transgressora de la qual es pot rastrejar en la història de l'art des de molts segles enrere. La història de la paraula grotesc comença en el Renaixement italià, amb el descobriment de l'antiga pintura decorativa romana, que jugava amb éssers híbrids i suggeria espais ingràvids. Una pintura "atrevida i ridícula" que serà recreada moltes vegades a partir del segle XVI. Aquest joc, lliure, amb la figura humana és comparable a la distorsió del llenguatge verbal en la literatura de Rabelais, a l'esquematització còmica dels personatges en el teatre de la commedia dell'arte, i també a la poderosa tradició popular que recorre tota l'Edat Mitjana: el carnaval, amb la seua reivindicació festiva de un món a l'inrevés, i el somni utòpic de la llibertat, la igualtat i la abundància. Aquest llibre indaga en diverses tradicions còmiques i hi descobreix les mateixes necessitats de joc i d'esperança: el descrèdit de la seriositat del món oficial, la reivindicació de les passions corporals, la superació de la por a través del riure... A més, subratlla l'herència del grotesc en l'obra juvenil de Dalí, i destaca la seua vitalitat i vigència transgressores a la dècada dels noranta, amb artistes contemporanis com ara Franz West, Paul Mc Carthy i Louise Bourgeois.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Índice
- Presentación
- Prólogo
- I. Origen del grotesco como arte ornamental
- 1. El grutesco clásico ("All'antica")
- 2. Los tratadistas italianos del siglo XVI
- II. Breve ojeada a la drôlerie medieval
- 1. La miniatura medieval
- 2. La drólerie
- 3. Función de la animación en lo grotesco
- 4. Un arte no sólo moral
- III. El paso a un sentido figurado (siglos XVI-XVIII)
- 1. Paralelismo con formas literarias burlescas
- 2. La invenci´n del Essai por montaigne
- 3. De grutescos a grotesco: los diccionarios en el siglo XVII
- 4. La commedia dell'arte
- 5. Grotesco y caricatura
- IV. La teoría romántica de lo grotesco
- 1. El gusto dieciochesco y la evolución de las categorías negativas
- 2. La revisión de lo feo en los precursores alemanes (De Lessing a F. Schlegel)
- 3. Lo grotesco en F. Schlegel y Jean Paul
- 4. El prólogo a cromwell de Victor Hugo
- 5. Los grutescos de Théophile Gautier
- 6. Lo cómico de Baudelaire
- 7. Inglaterra: de Coleridge a Ruskin
- V. Lo grotesco en la teoría del arte del siglo XX
- 1. Kayser: lo grotesco como distancia y extrañeza del mundo
- 2. Bajtin: el contexto de la cultura popular. La risa y el cuerpo grotesco
- VI. Tras las huellas de Bajtin: la inversión carnavalesca en Dalí
- 1. Surrealismo en la tradición de lo grotesco
- VII. Algunos ejemplos de grotesco en el arte de los noventa
- 1. El cuerpo descabezado
- 2. El color de la carne
- 3. Lo informe
- 4. Obra a completar
- 5. Peanas: azar, metamorfosis, degradación
- 6. Caricatura
- 7. El cuerpo habitación
- Glosario
- Bibliografía
- Apéndice gráfico
Texto
Audio
Adobe DRM
Ingrese a su cuenta