Durant el segle XIX, els Estats-nació europeus es van construir en la seua majoria comptant amb la monarquia com a forma de govern, i Espanya no va ser una excepció. Els nous marcs constitucionals, després de la ruptura amb l'Antic Règim, van obrir el camí a una relació canviant entre la vella institució i el modern subjecte sobirà, la nació. Els canvis oberts per la nova legalitat van obligar a les monarquies a «reinventar-se», a cercar noves formes de legitimació i de representació, a destriar entre l'àmbit del públic i el privat. Aquest volum reflexiona sobre la monarquia en l'Espanya del segle XIX, i apareix com a resultat de les recerques d'un nodrit grup d'estudiosos de diverses universitats espanyoles, que s'endinsen en una problemàtica actual des d'un punt de vista historiogràfic, social i polític: el de les cultures polítiques monàrquiques.