Els autors d'aquest llibre tracten de saber si l'accés a la veritat filosòfica no serà tan difícil en el present com en el passat, en la proximitat de la vida política quotidiana o efímera i, especialment, en la vida política democràtica sorgida, amb el caràcter d'una "veritat evident per si mateixa", de la Declaració d'Independència i la Constitució dels Estats Units d'Amèrica. Els autors d'aquest llibre han examinat la seua pròpia manera de llegir a Strauss a la llum de les herències straussianas, en un moment especialment confús i segurament complaent a esquerra i dreta en què s'ha fet cas omís del que Strauss va anomenar “la necessitat logogràfica”, la necessitat aprendre a llegir el que els grans pensadors han escrit sense equivocar-se. Però sense l'acceptació de la necessitat logogràfica, la llibertat d'expressió no podria albergar mai l'evidència de la veritat. Aquest llibre s'ha escrit d'acord amb aqueixa necessitat i amb aqueixa llibertat; s'ha escrit per a recuperar l'harmonia entre la necessitat logogràfica i la llibertat d'expressió.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Índice
- Sobre un modo olvidado de escribir (y de leer)
- Leo Strauss y la identidad de civilizaci´n. Jordi Sales Coderch
- Alexander Hamilton y la filosofía política. Antonio Lastra
- La filosofía política de Lincoln. Javier Alcoriza
- Lo que la abuela de Strauss contaba a su nieto. Gregorio Luri Medrano
- Formas, figuras y formaciones straussianas. Josep Montserrat Molas
- Francis Fukuyama y el último hombre. Manuel Vela
- Stanley Rosen, discípulo de Leo Strauss: la evanescencia de lo ordinario. Xavier Ibáñez
- Robert Pippin: la defensa de una modernidad inconclusa. Daniel Arenas
- Sobre los autores
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account