No existeix en la història universal cap poble que haja tingut una expansió territorial i marítima tan àmplia i primerenca com l'ibèric. Paraula i sang es van mesclar per a donar naixement a un rosari de nacions que senten i s'expressen de la mateixa manera que els habitants de l'antiga Hispània. Nacions que han donat naixement a les més belles manifestacions artístiques i literàries, fins i tot als països més petits de Centre Amèrica. La presència ultramarina ibèrica hauria estat efímera i superficial sense la presència de la dona, transmissora en primer grau de la cultura. Dones aventureres, guerreres, casades, solteres, van arribar a tots els racons i els seus fets van ser tan rellevants com els dels homes. Malgrat, les seues accions i les seues veus han quedat silenciades fins al present. Fa més de quatre-cents anys, des de el Concili de Trento, que la història oficial, la història «canònica», no s'escriu en espanyol.