Gabriel Lobo Laso de la Vega (1555-1615) és poc conegut en l'actualitat. Però en la seua època era un poeta amb renom i respectat per Cervantes, Lope de Vega, López Maldonado i Padilla. Aquest llibre intenta donar nova llum sobre el seu art i la visió d'Espanya a través de les seues obres impreses. El primer assaig estudia temes grecoromans del Romancero de 1587 aplicables al·legòricament a l'Espanya de Felip II. Aquest romancer descriu l'Espanya anterior a l'Armada Invencible amb optimisme. Però en el Manojuelo de Romances (1601), Lobo la veu assetjada per enemics exteriors i interiors i per una corrupció moral celestinesca. Fins i tot la vida camperola hi és representa de manera grollera a l'estil de Brueghel. El tercer capítol descriu la vida de les acadèmies, de les quals són socis Lobo, els amics poetes esmentats i els seus protectors moriscos: els Granada Venegas. El darrer assaig incideix en les relacions entre Lobo i la família d'Hernán Cortes. Lobo escriu amb cert èxit artístic i econòmic obres apoteòsiques sobre Cortés perquè Felip II els torne els béns segrestats a causa de la Conjuració de 1565-1566 a Mèxic.