Purpureae vestes estudia un element fonamental en la vida de qualsevol societat antiga com és el vestit i els colors utilitzats per a la seua ornamentació, especialment la púrpura. El luxe en el vestir implicava l'ús de materials com l'or per a la confecció de certs complements. Amb uns antecedents clarament orientals de recerca de la magnificència externa de reis i d'altres dignataris, el simbolisme del color en l'ornamentació personal va constituir, a les ciutats riberenques de la Mediterrània, un factor important de distinció social. Bé fossen de procedència vegetal, mineral o animal, els tints van donar sempre l'«ànima» als tèxtils. Per això, el poder imperial romà, en alguns períodes de la seua història, va controlar amb normes legals de major o menor duresa l'ús de determinats colors obtinguts a partir de gasteròpodes marins. L'obra tracta extensament els aspectes econòmics i tècnics relacionats amb l'elaboració i comercialització de vestits i teles per a altres usos (veles, adorns de la llar, etc.). A partir de diversos punts de vista, entre els que s'inclouen les dades arqueològiques o les referències etnograficocomparatives, s'hi incideix en les etapes de preparació de les fibres tèxtils, en les formes d'elaboració dels teixits més complexos a través de la reconstrucció experimental, en el treball dels pescadors i manufacturers que elaboraven en tallers costaners el tint més valorat, la púrpura, o en els qui treballaven en els tallers de la ciutat, així com en l'anàlisi i descripció detallada dels resultats extrets de les restes tèxtils aparegudes en jaciments, de l'Egipte romà sobretot, que ens mostren encara avui la riquesa i vivor dels seus colors.
Texto
Audio
Adobe DRM
Ingrese a su cuenta