El Cos d'Enginyers de Camins és una corporació clau per a comprendre la instauració del modern Estat liberal en l'Espanya del segle XIX. La seua reimplantació i desenvolupament a partir de 1833 va estar unida de manera indissoluble al desenvolupament del liberalisme, a causa del paper central que els polítics liberals van atorgar al desenvolupament de les obres públiques, que van viure així la seua edat d'or. Aquesta obra analitza el procés en el qual els enginyers de camins van ser incrementant el seu número, activitat i influència política durant les dècades centrals del segle XIX. Dècades de profunda transformació política i territorial, en les quals es va assentar l'Estat modern, al mateix temps que es completaven les xarxes de carreteres, ferrocarrils i ports. Un esforç inversor sense precedents a Espanya, que va alterar els vells equilibris regionals i marcaria el futur del país.
- Cubierta
- ÍNDICE
- INTRODUCCIÓN
- EL CUERPO DE INGENIEROS DE CAMINOS, ORÍGENES Y DESARROLLO
- Los precedentes ilustrados (1714-1834)
- Ingenieros y arquitectos en las obras públicas (1834-1868)
- La evolución del Cuerpo de Ingenieros de Caminos (1833-1868)
- La formación de los ingenieros de caminos, la escuela y la revista
- LOS INGENIEROS DE CAMINOS EN LA POLÍTICA ISABELINA (1833-1868)
- El asalto liberal al escalafón de caminos
- La actividad parlamentaria de los ingenieros de caminos (1834-1868)
- LAS POLÍTICAS ESTATALES DE OBRAS PÚBLICAS
- El giro hidráulico: de los transportes al regadío
- El desarrollo de la red viaria
- Un salto cualitativo: ferrocarriles y puertos
- Los nuevos abastecimientos urbanos
- LA EDAD DORADA DE LAS OBRAS PÚBLICAS
- Un modelo de desarrollo basado en las infraestructuras
- La evolución de una profesión
- Entre la ingeniería y la política
- En el territorio
- BIBLIOGRAFÍA Y FUENTES
- APÉNDICES
- ÍNDICE ALFABÉTICO