És ben sabut que la desena té com a segon nom el d'espinela per atribuir-se la seua creació al poeta Vicente Espinel. Una tèbia objecció a aquest origen es va proposar a meitat del segle XX en atribuir les primeres desenes a Juan de Mal Lara, objecció que en aquest llibre s'esvaeix per complet, doncs aqueixes desenes no poden ser de Mal Lara. No obstant açò es dóna a conèixer ací un nou poema de principis del segle XVI, quasi del tot inèdit en la literatura espanyola, que avança en més de 70 anys la primera documentació d'aquesta estrofa que ha arribat a convertir-se en el «tercer gènere» de la poesia popular hispànica, després del romancer i el cançoner. En efecte, la desena en l'àmbit de la cultura oral i popular dels pobles hispànics ha superat la simple condició d'estrofa per a convertir-se en tot un gènere literari, en tot un 'complex cultural'.