Aquesta segona edició realitza un recorregut vibrant per la historiografia del segle XX, tot combinant admirablement el desenvolupament de la teoria amb l'exposició dels autors i les obres concretes. Repassa els corrents que han dominat la disciplina històrica durant el segle passat: els positivismes d'entresegles, els historicismes d'entreguerres, l'eclosió i desenvolupament de l'escola dels Annales, els marxismes i els estructuralismes de la llarga postguerra associats a una història de caràcter socioeconòmic, l'eclosió del postmodernisme i dels girs lingüístics i antropològics en els anys setanta, la crisi dels anys vuitanta, la recuperació de vells temes i metodologies a través de les noves històries, el gir cultural dels anys noranta i, per fi, allò que l'autor denomina el recurs a les terceres vies, que sembla dominar el panorama historiogràfic actual. El resultat és un llibre apassionant, escrit amb una lucidesa i claredat certament cridaneres, que es convertirà en una ferramenta indispensable per als professionals de la història en general, per a els estudiosos d'altres ciències socials (filosofia, literatura, sociologia, antropologia, lingüística), que han d'utilitzar tantes vegades les ferramentes de la disciplina històrica, i, per fi, per als alumnes de segon cicle de la carrera d'història, que s'enfronten per primera vegada a la dimensió més teòrica de la disciplina.
- Portada
- Página de derechos de autor
- Citación
- Índice
- AGRADECIMIENTOS
- PRÓLOGO A LA SEGUNDA EDICIÓN
- INTRODUCCIÓN: LA FUNCIÓN DE LA HISTORIOGRAFÍA
- I. DE ENTRESIGLOS A ENTREGUERRAS: EL AGOTAMIENTO DE POSITIVISMOS E HISTORICISMOS
- Las estrategias disciplinares: la historia y las ciencias sociales
- La eclosión de la sociología
- La efímera revitalización de los historicismos
- II. LA HORA DE LA DISCIPLINA HISTÓRICA: LOS ANNALES
- Revista histórica, corriente generacional y escuela nacional
- Los fundamentos sociológicos de los Annales
- Los fundadores: Lucien Febvre y Marc Bloch
- III. LA DICTADURA DEL PARADIGMA DE POSGUERRA
- El estructuralismo histórico francés
- La escuela marxista británica
- Las grandes monografías: la tierra, los hombres y las estadísticas
- IV. LA TRANSICIÓN DE LOS SETENTA: DE LAS ECONOMÍAS A LAS MENTALIDADES
- La agonía de los modelos de posguerra
- La tercera generación de los Annales: los imaginarios y las mentalidades La ciencia social histórica en Alemania: la escuela de Bielefeld
- V. EL POSTMODERNISMO Y LA PRIORIDAD DEL LENGUAJE
- El desencadenamiento del postmodernismo
- La reapertura del diálogo disciplinar: el giro antropológico
- El influjo del linguistic turn en la historiografía
- VI. EL GIRO NARRATIVO
- El redescubrimiento del relato
- El viraje metodológico: del análisis a la narración
- Itinerarios de los narrativistas
- VII. LA CONMOCIÓN DE LOS OCHENTA
- La crisis de la disciplina histórica
- El legado de los Annales
- El declive de las escuelas nacionales
- VIII. LAS NUEVAS NUEVAS HISTORIAS
- El sentido de lo nuevo en la historiografía
- La dinámica del poder: la nueva historia política
- El opio vencido: la centralidad de lo religioso
- IX. EL GIRO CULTURAL
- La nueva historia cultural
- Relatos microhistóricos
- Símbolos, lenguajes y sociedades
- X. MÁS ALLÁ DEL POSTMODERNISMO
- La vía radical: la corta duración
- La vía posibilista: la larga duración
- Más allá de los giros
- XI. LA RENOVACIÓN DESDE LOS MÁRGENES
- La vida cotidiana: de la cultura material a las emociones
- La historia de género
- Historias subalternas y estudios postcoloniales
- XII. LA RENOVACIÓN DESDE FUERA
- De Wikipedia a los cómics: los nuevos géneros históricos
- De la fragmentación a la síntesis
- Historia, memoria y autobiografía
- ANEXOS
- 1. HISTORIADORES Y TENDENCIAS
- 2. SELECCIÓN DE OBRAS HISTÓRICAS
- BIBLIOGRAFÍA
- ÍNDICES
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account