El meu pare va morir dues vegades. La primera, un matí assolellat en el qual l’Alzheimer va ennuvolar la seva ment i em va oblidar. La segona, tres dies abans de Nadal, quan, convertit en el Bolero de Ravel, va deixar de respirar. Aïllat del món entre sentiments de culpa i alleujament, no podia deixar de plorar i somiar-lo. Perdut en la seva enorme absència, vaig buscar en les vides d’altres homes i dones que havien passat pel mateix que jo una explicació a totes les emocions que m’aclaparaven. De la mà de les deesses gregues del destí, vaig emprendre un viatge per l’espai i el temps per trobar respostes. Vaig volar fins a la cofurna on Verdi va compondre Nabucco; a la bromosa estació de tren on la Clara Schumann es va acomiadar per sempre més de Johannes Brahms; a la nit màgica en la qual Joaquín Rodrigo va donar vida al Concierto de Aranjuez... i a la tarda de primavera en la qual el meu pare va arribar a casa amb tres petits xiprers.
Ells em van descobrir el camí de retorn a la vida. Ells em van ajudar a evitar que el meu pare morís per tercera vegada. Ells van ensenyar-me que l’amor pot fer nos immortals.
- Portadeta
- Crèdits
- Dedicatòria
- MORIR DUES VEGADES
- L’ISOLAMENT DE NINGÚ
- ELS SOMNIS DE MORFEU
- LES LAMENTACIONS D’AFRODITA
- EL RESSENTIMENT DEL MONSTRE
- L’ALLEUJAMENT CULPABLE DE DIDO I ENEES
- LES LLÀGRIMES D’EOS
- LA FANTASIA FANTÀSTICA DE LES MUSES
- EL CÀSTIG DE SÍSIF
- EL JOC DE ROL DE VENUS
- L’ARC D’IRIS
- MORIR TRES VEGADES
- UN LLIBRE PER A AQUIL·LES
- Agraïments
- Codi QR
- Colofó
Text
Adobe DRM
Login to your account