El castell-palau d'Alaquàs és una de les obres més destacades de l'arquitectura renaixentista valenciana. En el centenari de la seua declaració com a Bé d'Interès Cultural (1918), aquest llibre recull una sèrie d'estudis sobre alguns dels aspectes històrics, culturals, arquitectònics i artístics que emmarquen i estableixen la singularitat d'aquest immoble. El volum aborda els trets que van caracteritzar la noblesa valenciana durant l'Edat Moderna, el bandolerisme que es va exercir en els seus senyorius, l'ambient cultural al qual van tenir accés i en el qual ocasionalment va contribuir, amb especial atenció a l'humanisme i l'erasmisme, així com les cases senyorials que els van servir de llar, seus d'administració i símbols de poder.
- Anteportada
- Portada
- Página de derechos de autor
- Índice
- El Castell d’Alaquàs, morada de la Universidad de Otoño
- Introducción
- La nobleza valenciana del Quinientos en su contexto europeo
- Bandolerismo morisco, bandolerismo cristiano (siglos XVI-XVII). Un análisis comparativo desde la atalaya de Alaquàs
- Humanismo y mecenazgo en València a principios del s. XVI: los ejemplos de Juan Andrés Strany y Serafí de Centelles
- Tipologías de casas señoriales no urbanas en el ámbito valenciano tardomedieval y de la Edad Moderna