Des del naixement oficial de l'anarquisme organitzat al Congrés de Saint-Imier de 1872, cap formació anarquista s'ha vist subjecta a una tergiversació tan flagrant com la Federació Anarquista Ibèrica. La FAI era un grup de militants del segle xx dedicat a mantenir el sindicat més gran d'Espanya, la CNT, en un camí revolucionari i anarcosindicalista. Aquesta obra posseeix dues dimensions. La primera és descriptiva i històrica: repassa l'evolució de l'anarquisme a Espanya i la seva relació amb el moviment obrer en general i, al mateix temps, permet comprendre millor les idees que van convertir el moviment obrer espanyol en un dels més revolucionaris dels temps moderns. La segona és analítica, ja que el llibre tracta, des d'una perspectiva anarquista, el problema d'entendre i saber suportar el canvi al món contemporani.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Índice
- Introducción
- I. Orígenes: 1872-1910. La primera internacional
- II. La Conferderación Nacional del trabajo (CNT) 1910-1923
- III. La dictadura 1923-1927
- IV. Federación anarquista ibérica (FAI) 1927
- V. Objetivos fundacionales
- VI. ¿Sociedad secreta, elite revolucionaria?
- VII. ¿Sección de trabajos sucios?
- VIII. ¿Una CNT paralela?
- IX. Sindicalismo contra anarcosindicalismo
- X. 1930 - Un instrumento revolucionario
- XI. La República burguesa
- XII. Vuelven los "agitadores"
- XIII. 1931 - El Congreso del Conservatorio
- XIV. "El manifiesto de los treinta"
- XV. 1932, insurrección - la gimnasia revolucionaria
- XVI. Crisis de legitimidad
- XVII. El camino a 1936
- XVIII. Diciembre 1933 - ¿milenaristas o "militantes concienciados"?
- XIX. Llegan los "planificadores"
- XX. Interregno: 1934-1935
- XXI. Complots, planes y el Frente Popular
- XXII. 19 de julio de 1936
- XXIII. Las FAI patas arriba
- Índice
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account