Un petit tractat de saviesa sobre el fracàs que ens posa en el camí del veritable èxit. Una fina línia uneix les vides de Sèneca, Einstein, Picasso, Miles Davis, Steve Jobs i Rafael Nadal: ells i tants d’altres han tastat en algun moment l’amargor del fracàs. Fracassar, rectificar, són dos verbs de conjugació difícil, però, en canvi, són essencials per entendre els mecanismes de la ciència, l’art, l’esport... de la vida.
No obstant això, en el sistema educatiu i en el nostre dia a dia es continua penalitzant el fracàs i se’l considera un fet vergonyós: oblidem que, sovint, el fracàs és un pas necessari en el camí de la comprensió i de l’èxit.
Aquestes premisses han portat el filòsof francès Charles Pépin a fer una incursió en el món del fracàs amb una mirada nova, incisiva i lluminosa. Ha explorat corrents filosòfics i vides d’esportistes, així com els moments més foscos en la biografia d’estadistes i científics. S’ha amarat, en resum, dels nobles valors que floreixen en la devastació provocada per l’error i el desengany i n’ha extret aquest deliciós assaig a l’abast, només, de qui hagi fracassat algun cop a la vida.
- Portadeta
- Crèdits
- Introducció
- 1. El fracàs per aprendre més ràpidament
- 2. L’error com a únic mitjà d’entendre
- 3. La crisi com a finestra que s’obre
- 4. El fracàs per afirmar el caràcter
- 5. El fracàs com a lliçó d’humilitat
- 6. El fracàs com a experiència de la realitat
- 7. El fracàs com a oportunitat per reinventar-se
- 8. El fracàs com a acte fallit o accident afortunat
- 9. Fracassar no vol dir ser un fracassat
- 10. Arriscar-se és arriscar-se a fracassar
- 11. Com s’aprèn a arriscar-se?
- 12. El fracàs de l’escola?
- 13. Assolir els èxits personals
- 14. L’alegria del combatent
- 15. L’home, aquest animal que fracassa
- 16. És limitada la capacitat de refer-se?
- Conclusió
- Annexos
- Els llibres que han fet aquest llibre
- Notes