Entre l'edat mitjana i el segle XVII, els primers viatgers europeus que van obrir camins cap als horitzons ignots d'Àsia i la Xina, començant per Marco Polo, relaten els seus fascinants periples dins d'una tradició ben consolidada: el llibre de viatges. Comerciants, ambaixadors, pelegrins o missioners -molts d'ells curiosos empiristes 'avant la lettre'- ens fan partícips del tresor de les seues peripècies a través de relats precisos, rudes i magnètics. Els viatgers dibuixen al fresc les seues troballes i alhora pugnen per interpretar, en clau occidental, els nous mons d'un Orient ¬-per a ells i encara per a nosaltres- imprevisible i inabastable. Els treballs d'aquest volum plantegen aproximacions transversals al que va poder suposar l'aventura d'escriptura d'aquests llibres de viatges -documents rics i inapreciables-, abordant temes referents a la història de la literatura i a la història social i de les mentalitats.