Poe va voler ser romàntic a la manera de Byron, de Shelley, de Thomas Moore, però el seu geni poètic ho va portar per altres rumbs. La seua íntima descreença de l'ideal romàntic de la Imaginació es va deure a la seua fascinació per la Ciència, però també a la seua consciència d'escriure des d'un entorn material i moral radicalment diferent al dels seus mestres. La seua temptativa d'harmonitzar aquestes contradiccions donarà com resultat una poètica altament original. I eixa pugna també ens concerneix, perquè a partir de Poe, les grans qüestions de la sensibilitat precedent no tindran lloc cada dos-cents anys, sinó seran assumpte de cada generació. Plantejat en forma de 'quest', aquest llibre es proposa establir en quin punt de l'obra de Poe pot documentar-se l'inici d'aqueixa íntima discrepància amb el Romanticisme en la qual trobem el germen de la sensibilitat poètica contemporània.
- Cover page
- Title page
- Copyright page
- Índice
- Agradecimientos
- Prólogo. Soltando lastre
- Prefacio. Un contemporáneo
- Presentación
- Capítulo I: “Un fracaso heroico”: Poe y sus poemas “románticos” de 1827 y 1829
- Capítulo II: Hachas que afilar: Poe y la crítica
- Capítulo III: La “autobiografía confusa”: Tamerlane and Other Poems
- Capítulo IV: “Al Aaraaf” y Eureka: de la visión romántica a la cosmogonía
- Epílogo/Conclusión. Después de “Al Aaraaf”: hacia una poética “simbolista”
- Apéndice: Traducción de algunos poemas de Edgar Allan Poe en verso castellano
- Bibliografía
- Biblioteca Javier Coy d’estudis nord-americans
Texto
Audio
Adobe DRM
Ingrese a su cuenta