Per entendre la cultura grega és absolutament necessari entreveure, si més no, com eren les relacions dels grecs amb els déus, amb els morts, amb el que podem anomenar el món metafísic, i aquest volum vol ser una guia que acoste l'estudiant al coneixement tant dels problemes de la religió grega antiga com dels plantejaments metodològics amb què es pretenen resoldre. Jordi Redondo Sánchez és professor titular de Filología Grega a la Universitat de València i col·laborador de la Fundació Bernat Metge. La seua activitat de recerca se centra en la història de la llengua a les èpoques clàssica i postclàssíca, la sintaxi, la retòrica i la recepció de la literatura grega. Ha estat impulsor i iniciador de la docència de la religió i la mitologia gregues a la Universitat de València, on també és membre del Grup d'Innovació de Recursos en Història Antiga.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Índex
- Pròleg, Antonio Melero Bellido
- Introducció
- Capítol 1. Características generals de la religió grega. Les fonts per al seu coneixement. La tradició dels estudis des de la perspectiva de la filologia clàssica
- 1.1 Característiques genèriques de la religió grega
- 1.2 L’organització del panteó grec. Sobre una hipotètica oposició de gènere
- 1.3 Les fonts per a l’estudi de la religió grega
- 1.4 La tradició moderna dels estudis sobre la religió grega
- 1.5 L’organització del panteó indoeuropeu. La teoria de les tres funcions
- 1.6 Perspectives contemporànies de la investigació
- Capítol 2. La religió a les èpoques paleolítica, neolítica i micènica
- 2.1 La religió a les èpoques paleolítica i neolítica
- 2.2 La religió a l’època micènica. Preliminars: el problema de la continuïtat entre les cultures minoica, micènica i grega
- 2.3 El panteó micènic
- 2.4 Els llocs de culte: coves, cims, arbredes, cases i temples
- 2.5 Els festivals de la religió micènica
- 2.6 La qüestió dels sacrificis humans
- Capítol 3. Els grans valors creadors: Homer i Hesíode
- 3.1 La religió a l’estadi homèric: problemes previs
- 3.2 El valor historiogràfic de l’epos homèric
- 3.3 La concurrència de models religiosos diferents
- 3.4 El llegat indoeuropeu en l’èpica
- 3.5 Homes i déus en Homer
- 3.6 La figura de l’heroi
- 3.7 La contribució dels poemes homèrics al coneixement de la religió grega: l’autonomia moral de l’individu i la funció dels reis
- 3.8 Vida i mort en Homer
- 3.9 El panteó hesiòdic
- 3.10 La influència oriental en l’obra d’Hesíode
- Capítol 4. L'època arcaica
- 4.1 Panoràmica de la religió grega a l’època arcaica
- 4.2 El problema de l’anomenada «invasió dòria». La pertinència de l’anàlisi trifuncionalista en la religió grega
- 4.3 La base indoeuropea de la religió grega arcaica
- 4.4 L’aparició del culte heroic
- 4.5 Els canvis socials
- 4.6 La funció dels santuaris
- Capítol 5. La religió de la polis clàssica
- 5.1 Definició de la religió de la polis clàssica
- 5.2 L’organització del culte al si de la ciutat
- 5.3 Els rituals socials
- 5.4 Les grans celebracions religioses: els casos de panatenees i dionísies
- 5.5 El calendari festiu àtic24
- 5.6 Les poleis de l’Àsia Menor. El cas d’Efes
- Capítol 6. La religió a les èpoques hel·lenística i imperial
- 6.1 Característiques de la religió a l’època hel·lenística
- 6.2 Característiques de la religió a l’època imperial
- 6.3 Religió i màgia
- 6.4 La introducció de nous déus
- 6.5 Els cultes mistèrics
- 6.6 Els principals cultes mistèrics: el Dionís mistèric, Cíbele, Atis, Osiris, Serapis i Isis, Mitra i Adonis
- 6.7 La interpretatio Graeca
- 6.8 El culte reial
- 6.9 L’evergetisme com a signe d’un canvi ideològic
- Capítol 7. Característiques generals de la mitologia grega. La tradició del seu estudi als segles XIX i XX
- 7.1 Per a una definició del mite
- 7.2 Les característiques del mite en la cultura grega
- 7.3 Contradiccions del discurs mitològic en Homer i en Hesíode
- 7.4 La crítica del mite per part dels presocràtics
- 7.5 La crítica del mite a l’època clàssica
- 7.6 L’anàlisi del mite a l’època hel·lenística
- 7.7 La recepció i l’anàlisi del mite grec a l’època moderna
- Capítol 8. Mitologia i cosmogonia en Homer, Hesíode i els presocràtics.
Màgia i xamanisme a les èpoques arcaica i clàssica
- 8.1 Les figures mitològiques a l’èpica homèrica
- 8.2 Elements cosmogònics en l’èpica homèrica
- 8.3 La cosmogonia del corpus hesiòdic
- 8.4 Els models cosmogònics dels presocràtics
- 8.5 La cosmogonia en les sectes gregues: els òrfics
- 8.6 Màgia i xamanisme a l’època arcaica
- 8.7 Cultes màgics a l’època clàssica
- Capítol 9. Mitologia i literatura a l’època clàssica: literatura i drama,
historiografia, filosofia i oratòria
- 9.1 La mitologia en la lírica coral
- 9.2 La mitologia en els gèneres dramàtics
- 9.3 La mitologia en la historiografia
- 9.4 La mitologia en la filosofia
- 9.5 La mitologia en l’oratòria
- 9.6 Mitologia i ideologia en la polis clàssica
- Capítol 10. La tradició mitogràfica a l’època postclàssica
- 10.1 Els orígens del gènere mitogràfic
- 10.2 La mitologia en la poesia alexandrina
- 10.3 Un cas paradigmàtic: els Himnes de Cal·límac
- 10.4 Mite i figures divines en les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes
- 10.5 Les mitografies de l’època imperial
- 10.6 La mitografia racionalista. El Pseudo-Apol·lodor. El Pseudo-Heràclit. Jàmblic
- 10.7 Mitologia i historiografia. La Periègesi de Pausànias
- 10.8 Déus i mites en l’obra de Llucià de Samòsata
- 10.9 Filosofia i mitografia
- Activitats incloses en el programa de l'assignatura
- Bibliografia
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account